Bloc de Miquel Mulet

Entres a la tenda i veus aquella camiseta que posa paraules com “rock, Wisconsin, denim, vintage, streetwear” o similar. Te la proves i t’enamores d’ella. “Com barrinaré amb aquesta camiseta! Quina festa!”

Arriba el dissabte vespre, i t’espera plegadeta dins l’armari, impecable. S’ajusta bé al teu tors, li dona una forma interessant, et fa sentir segur de tu mateix. Com havies anticipat, comences a barrinar molt amb ella. No és que te barrinis literalment la camiseta, ni que barrinis amb ella posada, sinó que et dóna la confiança necessària per barrinar.

Passa el temps i aquella camiseta segueix sent la "number 1". La rentes un parell de vegades i perd una mica de color, però així i tot segueix al primer nivell, molt per damunt de les altres.

Un dia t’enganxes per un fil de pues, se desfan dos punts i t’emprenyes.

Un altre dia te taques amb salsa bolognesa, te passes dues hores fregant amb sabó de Marsella, però no fuig.

No passa res, encara té un valor sentimental massa gran per deixar-la de dur. "Ja no la duré cada dissabte perquè la taca es veu molt, però la duré a dinars i sopars, per anar al cinema i a passejar per la platja".

Comences a pensar: “Per Primavera n'hauria de comprar una de nova per anar de festa.”

Poc a poc va perdent més i més color. Ja no es veuen les lletres que posaven “Illegal Whisky Co. Toledo Ohio”, però ha guanyat en comoditat. S’ha com a eixamplada i tot de tant dur-la. “Provaré de dormir amb ella.”

Pobra camiseta. Tendrà sort si al final no en fas pedaços.