Bloc de Miquel Mulet

Sa vida és mel, sí, però a estones no es veu massa clar. Hi ha una sèrie de factors que no deixen de complicar les coses:

1-Ningú sap mai exactament el que vol, i si creu saber-ho, quan ho té se’n dona compte de que no era exactament allò que volia.

2-Si et conformes amb allò que tens però que no és exactament el que volies, t’entra una sensació de son i monotonia que et fa replantejar si realment ets una persona conformista o inconformista.

3-Si arribes a la conclusió de que estàs bé així com estàs, que et conformes, la teva parella comença a sentir que no estàs donant el 100%, i el teu subconscient, els amics i la societat et recorden constantment allò que volies fer abans de conformar-te i mai vares fer.

4-Quan aconsegueixes sortir de la monotonia i fer algunes coses que volies fer fa estona, ets sents més realitzat i feliç, i atreus a persones cap a tu que volen compartir o robar-te part d’aquesta felicitat.

5-Si les persones que atreus no es senten personalment realitzades, s’aferren a tu confiant que l’amor substitueixi la realització personal. D’aquesta manera els dos compartiu una felicitat viciada.

6-Si la persona que atreus es sent realitzada personalment, voldrà seguir fent les coses que a nivell personal li donen energia i vitalitat, i serà incompatible amb les coses que vols fer tu per sentir-te realitzat a nivell personal. Un dels dos haurà de renunciar a alguna cosa de les que pensaven que volien.

7-I amb un poc de temps tornaràs al punt 1 i pensaràs que mai has sabut exactament el que volies.

Així que deixa de pensar tant i exprimeix sa puta vida, hòstia!