Bloc de Miquel Mulet

Hi ha moments a la vida, quan encara fa fosca però ja veus un llumet d’auba, que tornes tot sol a ca teva i poses una cançó com “The Tourist” de Radiohead. Comences a plorar a llàgrima viva i penses: “sa vida és mel”.

Pots escoltar la cançó mentres llegeixes això. Aquí va el link: http://www.youtube.com/watch?v=c8KwUzydB1w

Arribes a ca teva i encara van pel tros que diu: “hey man slow down, slow down”, així que esperes que acabi la cançó per baixar del cotxe. Pel retrovisor veus els teus ulls vermells infladots i sents l’emoció d’estar viu. Estàs transformant l’energia que romania amagada a un recó perdut del tòrax en focs artificials d’esperança. Surts del cotxe i t’eixugues les llàgrimes riguent. A dins el coret, en Brian Eno toca les notes d’inici del Windows XP. Reset.

Entres a ca teva i una família t’estima. Crides als amics i te regalen alegria.

T’aixeques content, eufòric, formatjat, alliberat. Recordes vells projectes que tenies oblidats. Vols canviar de feina. Vols acabar el llibre que tens començat. Vols anar a Nova Zelanda a veure balenes. Vols convidar estrangers a ca teva mitjançant Hospitalet Club (www.hospitalityclub.org). Vols anar a Japó a veure en Maties que fa classe d’espanyol i cobra 6.000 euros al mes. Vols anar a veure U2 amb en Joan.

Ja pots aturar la cançó si vols. No vull que t’aixequis i compris un vol a Auckland i te mengi una balena.

Però si vols, espera un poc, escolta un poc més. Pensa en totes aquelles coses que vols fer i no fas per por. No te posis més excuses. Plora un poc fins que vegis que sa vida és mel.