Administrar

Cròniques russes. 2 Moscards i alemanys

rupurrup | 12 Agost, 2009 19:51

Acab de conèixer en persona el morcard més cabronarro que he conegut mai. El tenia just aquí davant, damunt l’escritori. Ja fa tres dies que m’enrevolta i me va picant mentre jo intent dormir a un sofa-llit de forma concava o convexa, on no hi ha manera de dormir en un angle 100% horitzontal. Crec que li he agradat. És petit i rosset, com la majoria de les meves amants. Pareix inofensiu a simple vista, tant transparent com aquest “visillo” de la finestra, el qual, per cert, no tapa ni un raig de claror de nit blanca. Jo, que no he vengut a Russia per enamorar-me ni mariconades, no he dubtat. Li he pegat mamballeta. Però s’ha escapat. Si fos un morcard mallorquí ja seria mort faria estona. És que no ho entenc. Li he pegat mamballetes dins el llit, per les pareds, pel meu cap, per les meves orelles quan me ve fent nyiiiii... Na Lena, n’Alexander i n’Annia, que dormen tots tres a l’habitació del costat, quan senten tanta mamballeta, deuen pensar que soc bailaor. Ah no, que en Deuen Pensar és mort! Després d’escapar de l’escritori, el moscard ha volat fins un pleg de la cortina i he pensat que per ser tan viu com es pensa ser, ja hagués pogut volar més enfora. No ha vist que bastava que plegàs la cortina del tot per fer de la seva vida una coca? Idò l’he plegada dues vegades, amb ganes, i no s’ha mort el filldeputarro! Ja començ a pensar que es podria tractar del mateixíssim Sant Pere Moscardí inmortal que m’ha acompanyat de Mallorca a Sant Petersburg, la ciutat que va fer construïr al seu honor ara fa tres-cents anys.

Avui dematí na Lena m’ha servit un carabassó fregit per berenar i curiosament m’ho he menjat. Acompanyat d’una tassa de nesquik finlandés amb llet freda. Sabeu com es diu llet en rus? “Moloko”. Sí, com el grup que canta aquella cançó que m’agrada tant i que sempre me recorda la meva època de Paderborn i Dublín;“The time is now”. Na Lena és la típica russa una mica grasseta que es passeja tot el dia de la cuina a l’habitació amb un “camisón” blau amb flors, o amb estampats, no ho sé, perquè no m’hi he fixat. Prepara potets de mermelades amb el turmix i cogombres tallats dins aigua i no se que més, per a l’hivern. Encara no l’he vista en cap moment vestida de carrer. I l’home, n’Alexander, fins ara només tenc constància de que disposa d’uns calçons curts beige i una bona panxa blanca. Són una familia senzilla i humild i els hi tenc molt de respecte. Sobretot perque no els entenc massa quan parlen.

Li he intentat explicar a na Lena que tenc cada nit en Sant Pere moscardí que me dona la tabarra, però no sabia com es deia ni Sant Pere, ni moscard, ni tabarra. Li he dit que els vespres “nyiiiii” per devers una orella i després “ai!”, picada al braç. Ella ha rigut i ha dit que Sant Pere moscardí no ha vengut tot sol, perquè ella també “nyiiiii” i “ai!”.

N’Annia és la seva filla petita, de vint anys. Dilluns era el primer dia de classe i me va acompanyar a l’escola. Se veu que el primer dia els obliguen a acompanyar al pardal que tenen acollit, perquè no es perdi. Abans de partir me va mostrar una foto d’un infant d’un parell de mesos que es deia “Vica”. Me contaven coses entre ella i sa mare i jo deia “da, da, da”, però no entenia ni papa. Vaig suposar que era un fillol o un nebod de n’Annia. Pentura la filla de la germana gran, na Natasha. Caminant cap a l’escola li vaig demanar en anglés si na Vica era filla de la seva germana i ella me va mirar amb cara de “ai fill meu, si no has entés ni això, que deus haver entés de tot el que t’hem explicat fins ara?”. “Poqueta cosa, mare”.

- Vica is my daughter- me va dir tota seria.

Fins avui només l’he vista en foto a na Vica. No sé on la guarden. No li he volgut demanar. Ni tampoc li he demanat on és son pare. I això sí que es fàcil: “Gdé Papa?”

L’escola d’idiomes és l’Havana! Jo crec que seria feliç si Deu em deportés a la torre de Babel. Quan un apren rus és perquè ja sap altre idiomes, i dins aquesta escola tothom en xerra dos o tres mínim. A estones mareja, però és molt divertit anar canviant el xip d’un idioma a un altre. Estàs parlant espanyol amb en Paul, que és alemany però estudia a Oxford i va estar un any a Perú, i arriba na Charlotte, una francesa de mare polaca, que xerra espanyol, però parlem en anglés perquè és l’idioma oficial quan som més de dos. I després una italiana me xerra en alemany perquè m’ha vist parlar alemany amb en Julian, i li dic que “capisco un po italiano”, i un suis que es per allà diu que ell també. I després una altra alemanya que estudia polac descobreix que la francesa el xerra. I festa!

La majoria dels estudiants són alemanys. I jo que pensava que al manco a Russia me lliuraria de moscards i alemanys…

Comentaris

  1. cròniques russes 2

    da da da nyiiiii nyiiiii i na Vica on la tenen? En es pròxim capítol ho sabrem...o no!

    Veig que no t'avorreixes, molt bé!!! Ànims i disfruta-ho!!!

    Pep de campos | 13/08/2009, 09:32
  2. Re: Cròniques russes. 2 Moscards i alemanys

    Miquel, quina estança més divertida que tens!!

    Esperam el pròxim capítol amb ànsia!!

    Penja fotos de la ciutat!! que només ens mostres pepes horroroses, horrendes i horripilants (no se m'ocorren més adjectius ara mateix)

    Petons!!

    Sa "vecina" | 14/08/2009, 07:07
  3. Sa pepa

    És cert que sa pepa despista un poc amb so article. Pareix que has de contar coses que fan por.

    Excel·lent article, he rigut molt!

    Maties | 16/08/2009, 14:33
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS