Administrar

Quan pens…

rupurrup | 28 Maig, 2009 09:19

Quan tatx l’orgull de que m’hagis deixat,

quan deix de pensar en el teu cos impressionant,

quan elimin els bons moments que hem passat,

quan me fuig la por de no trobar ningú millor que tu,

quan super el dolor de sentir-me estafat,

quan confirm que la distància ens negava el futur,

quan oblid que el llit era massa petit i ara és massa gran,

quan me convenç de que tot s’oblidarà al cap d’un any,

quan bot aquelles fotos de l’album que tenc a davant,

quan m’aixec tranquil i sent que puc ser més feliç,

quan afirm categòricament que no moriria per tu,

quan analitz els elements de la nostra química,

quan m’invent que no teníem suficient atracció física,

quan grat pel costat obscur que amagaves,

quan memoritz la paraula “incompatible” i l’entenc,

quan entenc que no ets el millor que m’ha passat,

quan aconseguesc porgar les emocions del meu cap,

quan ho tenc tot pensat i repensat,

quan ja no queda res per racionalitzar,

quan pos els peus a terra and tatx the ground

pens: joder, no he estat mai enamorat.

------------------------------------------------

Gràcies, Lucy, per la teva col·laboració

Comentaris

  1. Re: Quan pens…

    la profunda tristeza del desencanto, desengano casi barroco, quevediano.

    Paula | 28/05/2009, 19:14
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS