Administrar

Espàrring

rupurrup | 25 Maig, 2009 08:26

Soc un espàrec. Ca meva fins la setmana passada era una esparreguera a racer d’una paret seca perfectament estructurada i estudiada, mutilada a consciència amb escarpra i masseta. Una obra intel•ligent que ningú diria que fou creada per un jove marger que va suspendre les pràctiques de cotxe per fer un canvi de sentit a un lloc on ni tant sols era permès voltar a la dreta.

Tots els que anaven dins el Volkswagen Passat de pràctiques havien vist la senyal triangular amb aquell bumerang tatxat. Carrer Ciutat de Querétano. Polígon de Llevant. Prohibit girar! Però el pobre marger, nerviós i acollonat, reduí i posà l’intermitent. El professor de l’autoescola, buf, obrí uns ulls com a plats, intentant transmetre: “atura’t, ignorant! Quantes vegades t’ho he explicat? Com vols fer un canvi de sentit on està prohibit, fins i tot, un canvi de direcció?”. Però el marger, buah, s’embullà i girà el volant. Al professor no li quedà més remei que pitjar els pedals, fent sonar el “pip” de suspens final, i preparar les galtes per a la vergonya de perdre una altra batalla personal amb na Tatcher, l’examinadora més famosa de les Illes Balears.

Jo tot això ho sé perquè el conec en persona al marger, Diego a partir d’ara. Jo era ben petit, devia fer 12 centímetres quan va venir a fer aquesta paret amb el seu mestre, en Karim Al Majoub. Tot el dia xerraven de cotxes. En Diego li explicava fent renous “nyau nyau” i corbes amb les mans:

- M’hauries d’haver vist, Karim, amb l’Erra 5, a 120 per hora, fent trompos, per un camí que comença a la carretera de Campos a Santanyí i acaba a Ca’s Concos.

Sí, en Diego era brusquer i no massa intel•ligent, però bona persona, crec. Me salvà la vida un matí que en Karim venia cap a jo amb les botes reforçades de picapedrer i ell l’advertí: “no trepitgis aquí que hi ha un espàrec amb futur”.

Supos que un espàrec no pot canviar el destí d’un ésser humà, però sempre me deman que hagués passat si aquell matí en Karim m’hagués trepitjat. Pentura en Diego m’hagués recollit del terra i hagués fet una petita truita d’espàrecs per sopar amb na Patri, la seva al•lota. He llegit que els espàrecs tenim Zinc, que incrementa la fertilitat i la libido. Imaginem que després de la truita de jo se’n van a l’habitació i comanen un infant (que ves a saber com ho fan). Amb na Patri embarassada, en Diego no hagués corregut tant per la carretera de Bunyola aquell 4 de Març, quan arribaven tard a la sessió de les 6 de “The Fast and the Furious” al Festival Parc. Per ventura serien vius encara, i jo seria sang humana, o caca depurada.

Curiós i enrevessat el destí. Veus un partit de futbol a la televisió i penses: 80.000 persones animant = Empat. Si jo, una persona més, hagués anat al camp a animar, haguéssim guanyat?

No se sap, així que deixaré anar aquest tema, que després me deis que els posts són massa llargs.

La qüestió és que jo era un espàrec jove de 12 o 13 centímetres que creixia amb normalitat. Condicions òptimes de sol i de sòl, aigua poca però suficient i moltes pues que me protegien de mamífers i ocells. I un bon dia arriba aquella furgoneta: “Karim, Construcciones y reformas en general”, i me fan aquesta fantàstica paret seca, a dos pams clavats del meu ull. En una setmana pas de ser un espàrec alegre, assolellat, fort i vigorós, de futur brillant, físicament fet una bomba, a ser un espàrec magre i esquifit; trist i insegur; un puta espàrec d’ombra.

Des d’aquell dia m’ha tocat lluitar a diari per créixer com a espàrec. Me vaig haver d’apuntar a un gimnàs. Faig esport. Fins i tot tenc un espàrring professional que me fa fer abdominals quan bufa el vent de mestral. He aconseguit, a la fi, arribar a l’altura del meu pare, 25 centímetres, i ja estic a punt de treure l’ull pel cap damunt de l’esparreguera. Tenc por, però, de quedar-me exposat al perill, tot sol, sense saber encara si la meva vertadera essència és l’espàrec d’ombra i lluitador d’aquesta etapa final o el dels primers 12 centímetres, quan era un espàrec alegre i descarat. Que faig? M’atur de créixer i visc tranquil dins l’esparreguera, deixant passar la vida, avorrida. O seguesc lluitant per créixer. Me compr un Body Pump. Trec el cap de ca meva.

És el dubte existencial de l’espàrec mediterrani: canviar vs. no canviar, risc vs. comoditat, “jo som així i punt” vs. “jo som així i coma”.

Vet aquí, però, una d’aquelles coincidències que darrerament passen molt dins aquest blog. Diumenge passat, com cada diumenge, estava jo meditant sobre com fer la vida menys grisa i més verda i, de sobte, veig un Erra 5 blau, groc i tunejat que s’acosta cap a mi derrapant descontrolat i a gran velocitat. L’espòiler amb dos adhesius de Michelin està a una altura de 20 cm. del terra, aproximadament. Pot ser bé que me talli el coll. Tanc l’ull, not un fort cop i m’engronç però no caig. Obro l’ull i m’enlluerna el sol de Març. La paret seca ha desaparegut. De l’Erra 5 ja només en queda 0’5 i en Diego i na Patri, que hi anaven a dins, són morts.

Seguesc meditant sobre el destí, com cada diumenge, mentres els atestats de la Guàrdia Civil fan l’informa.

Si hagués estat un espàrec de sol de 35 cm. voldria dir que en Diego no hauria fet la paret que m’ha fet ombra tot aquest temps i amb la que avui ha xocat. Ell i na Patri no haurien trobat paret i haurien entrat amb el cotxe dins el camp de blat. Haurien sobreviscut. En canvi, jo, amb el cap per damunt l’esparreguera, hauria mort decapitat per l’espòiler a 20 cm d’altura de l’R5 tunejat.

Gràcies per salvar-me Deu dels espàrecs, que vius i reines a la cuneta de la carretera vella de Bunyola!

Ara que ha passat una setmana des de l’accident, dues plogudes i un poc de sol, he crescut 10 cm per damunt les pues. A la fi me sent realitzat com a espàrec. Amb el meu cap tan alt, control les esparregueres del voltant. Començaré a florejar i treure ulls i pol•linitzar.

- Ah, merda! Un Terminator d’espàrecs ve cap aquí amb la mà plena dels meus amics! M’agafarà per fer una truita. Ja m’ha vist. És aquí. S’ha acabat.

Un consell: no corris. No frissis tant d'arribar. Gaudeix del camí. Slow down mai fren. Podries morir, a una cuneta, decapitat o fet una truita.

Comentaris

  1. Re: Espàrring

    Boooooooo aquest espàrec!

    Salroig | 02/06/2009, 23:42
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS