Administrar

Sa vida és mel

rupurrup | 20 Març, 2009 12:46

Hi ha moments a la vida, quan encara fa fosca però ja veus un llumet d’auba, que tornes tot sol a ca teva i poses una cançó com “The Tourist” de Radiohead. Comences a plorar a llàgrima viva i penses: “sa vida és mel”.

Pots escoltar la cançó mentres llegeixes això. Aquí va el link: http://www.youtube.com/watch?v=c8KwUzydB1w

Arribes a ca teva i encara van pel tros que diu: “hey man slow down, slow down”, així que esperes que acabi la cançó per baixar del cotxe. Pel retrovisor veus els teus ulls vermells infladots i sents l’emoció d’estar viu. Estàs transformant l’energia que romania amagada a un recó perdut del tòrax en focs artificials d’esperança. Surts del cotxe i t’eixugues les llàgrimes riguent. A dins el coret, en Brian Eno toca les notes d’inici del Windows XP. Reset.

Entres a ca teva i una família t’estima. Crides als amics i te regalen alegria.

T’aixeques content, eufòric, formatjat, alliberat. Recordes vells projectes que tenies oblidats. Vols canviar de feina. Vols acabar el llibre que tens començat. Vols anar a Nova Zelanda a veure balenes. Vols convidar estrangers a ca teva mitjançant Hospitalet Club (www.hospitalityclub.org). Vols anar a Japó a veure en Maties que fa classe d’espanyol i cobra 6.000 euros al mes. Vols anar a veure U2 amb en Joan.

Ja pots aturar la cançó si vols. No vull que t’aixequis i compris un vol a Auckland i te mengi una balena.

Però si vols, espera un poc, escolta un poc més. Pensa en totes aquelles coses que vols fer i no fas per por. No te posis més excuses. Plora un poc fins que vegis que sa vida és mel.

Comentaris

  1. Re: Sa vida és mel

    Això que dius, lo que te fa sentir viu, es sa benzina des cor i es dia que s'acabi es quan has de passar pena de veres. Mentres tant veu llumets de colors d'auba, torna sol a ca teva, escolta una canço, plora a llàgrima viva, sent emociò,baixa des cotxo, entra a ca teva, crida als amics, aixecat eufòric, recorda vells projectes, canvia de feina, acaba el llibre, ves a Nova Zelanda, convida estrangers a ca teva, ves a Japò a veure en Maties, ves a veure U2 amb en Joan, riu, bota, balla, crida, corre, menja, dorm, viu, i pensa amb totes aquelles coses que no fas per por i FES-LES.
    NO FEAR MIKE!! Sa vida és mel!

    Mr Jack | 20/03/2009, 17:45
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS