Administrar

Es Pil•larí alemany

rupurrup | 06 Març, 2009 12:05

Un alemany gris es passeja pel poble. Té la cara lluenta i vermella, com si no hagués passat per cap segona guerra mundial ni res. Du un somriure educat entre la boina grisa i el guardapit gris. Entra a l’oficina il•lusionat, com quan et trobes un vell amic, i me demana com es pronuncia “Es Pil•larí”.

Li explic que en català, aquest punt enmig vol dir que la “l” es més llarga, com si fossin dues. Com pel•licula i al•lot. Somriu un poc més, diu “danke schön, aufwiedersehen” i segueix el seu camí.

Dos vells gays grisos alemanys amb gorra lila, i un d’ells amb una senalleta tradicional mallorquina, també passegen pel poble. Qualque dia també entren a l’Oficina, però no demanen res extraordinari: un mapa, horaris de bus, calendaris d’esdeveniments, etc.

Són els espanyols els que solen demanar coses més extraordinàries, com “busco un hotel en las afueras de Mallorca” o “¿a que hora sale el telesférico a Cabrera?”.

Bé, una alemanya me va demanar un dia si sortia una barca cap a Turquia, des d’aquí, la Colònia de Sant Jordi, però era l’excepció entre els alemanys, que són bons coneixedors de l’illa.

Jo si que els conec bé als alemanys. Te conec herbeta. L’any passat, per exemple, vaig parlar amb 3.567 alemanys, segons l’estadística que jo mateix faig. I vaig anar a Berlin 4 dies amb en Maties. El que més m’agrada d’ells és el seu civisme, per antagonisme a la picaresca, que és el que menys m’agrada dels espanyols. En els països del nord dediquen molt de temps a la vida cívica, a ser ciutadans, a dur claus perdudes a l’oficina d’objectes perduts, a planificar rutes de bus, a avisar a l’encarregat del restaurant quan s’acaba el paper de wàter o no hi ha sabó,etc. Com que sempre hi ha fet fred, han hagut de dedicar massa temps a organitzar-se per sobreviure, i no poden sortir d’aquesta dinàmica. Però passar fred, curiosament, els hi ha restat frescor.

Parlant d’això m’ha vengut al cap un amic meu, en Jesús de Granada, que va estar amb jo a Paderborn durant 9 mesos. Fa dos anys mos trobàrem a Madrid, i sopàrem junts. M’explicà que estava fent el doctorat d’Ingenieria Superior de Telecomunicacions, i que estava fart i només frissava d’acabar. Jo li vaig dir que me feia enveja, perquè un Doctor ja són paraules majors, i pressuposa tenir una vocació, cosa que jo no he tengut mai o no he descobert encara.

Des del seu punt de vista, però, jo era la persona a envejar, perquè durant el darrer any o dos, ell no havia fet més que estudiar, i jo, en canvi, havia pogut “xerrar amb gent”.

Xerrar amb gent, per a ell, significava veure món, estudiar carreres rares com filologia eslava, conèixer persones interessants, i sobretot estar connectat amb els teus.

Se pot dir que ell també havia perdut frescor.

Ara el cridaré meam que fa. Deu fer més d’un any que no sé res d’ell.

El seu mòbil fa un doble to, com a Anglaterra. Deu ser per allà i no l’agafa per no pagar cridada internacional. Idò res.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS