Administrar

Tinder glaciar

rupurrup | 22 Gener, 2017 11:18

Pont d'Arc

Una llengua enorme de gel, arribada dels països escandinaus, connecta avui les illes britàniques amb el continent europeu.

Ja no queda cap tipus d'homo per allà dalt. Han partit tots cap al sud, com si fos un d’aquells viatges estiuencs que es feien als segles XX i XXI, amb la diferencia que el viatge és ara individual i la tornada està programada per d’aquí a uns trenta mil anys.

Un dels més forts, de nom Arthur Higgs, ha arribat avui dematí a Pont d’Arc, un pont natural de roca massissa sobre el riu Ardeche, al sud de França. Fa fred i té els morros tallats. No és estrany: els Alps són aquí devora i estan coberts per milions de tones de gel etern. S’enfila damunt el pont de pedra per estudiar les possibilitat de quedar-se una temporada en aquest preciós paratge. La platja fluvial d’avall li recorda les voreres del Loch Leven, a les Highlands escoceses, d’on va sortir fa tres anys amb les pells d’animal que duia posades i un iphone 1427-S, com a únic equipatge.

Passarà la nit a la cova de Chauvet, en companyia de les mil·lenàries pintures rupestres, un petit foc i un parell de ratapinyades. En haver sopat obrirà el Tinder, però no hi haurà cap dona a cinc milles a la redona, i somiarà que un d’aquells cavalls pintats a la paret cobra vida.

Cavalca en el somni per una glacera, aferrat ben fort a la crin de l’animal. De sobte, el llom del cavall comença a tornar blanc fins que es confon amb la neu que trepitja. La crin es transforma en cabells humans de color bru, el color de les muntanyes de Glencoe a l’hivern. El cavall es regira i li diu “no t’aturis ara o te mat”. El rostre també ha canviat i ara és el d’aquella al·lota alemanya amb la que va conviure sis mesos al poble de Kandern.

“La vida dels nous cavernícoles europeus no és tan fàcil com la dels cavernícoles d’un temps” -pensa el nostre homo tecnologicus després d’obrir un ull i comprovar que no té cap notificació al mòbil. Aprofita així mateix per fer fotos a aquell rinoceront pintat a la roca amb un efecte rudimentari de moviment.

“L’accelerador de partícules de Ginebra havia ajudat a la humanitat a entendre com funciona el cicle del temps a l’univers, però alhora cap d’aquells científics havia pogut preveure que acabaríem a les coves, com havíem començat”. Somriu l’Arthur, tot sortint de la cova amb aquest raonament.

L’escocès no és l’únic home que vaga pel món amb les seves pells de caribú i el seu dispositiu mòbil al canell. És molt típic dels homes i dones que no suporten la vida tribal que domina aquesta cinquena era glacial. Ell ha provat d’integrar-se des de que va travessar el canal congelat de la Mànega, però qualque cosa li diu que no està fet per a aquella vida. Sempre s’ha sentit incòmode a les ciutats i a les orgies de més de dues persones. Al final acaba tenint problemes pel seu caràcter possessiu i antisocial.

Aquests nous cavernícoles viuen, per tant, en contacte permanent amb la natura i, fins que no els queda més remei, al marge de la societat. Són vists per les tribus com a gent solitària, trista, i fins i tot perillosa, per les seves idees rupturistes.

A la vegada, els cavernícoles pensen que no encaixar dins el sistema els fa més lliures per viure experiències que els altres no viuran mai.

Utilitzen Tinder com a aplicació de culte per cercar persones afins a la seva filosofia i, sobretot, per mitigar la terrible solitud que els envaeix de tant en tant. Tinder es una aplicació del segle XXI que aquesta contracultura ha rescatat de 2.000 anys d’oblit. No se sap com funcionava un temps, però n’Arthur creu que el cor vermell podria haver indicat algun tipus d’esport o activitat cardiovascular entre dues o més persones que es posen d’acord. Tenia sentit, perquè quan dues persones pitjaven el cor sortia la paraula “Match”. La creu, en canvi, era tot un misteri per a ell i no la pitjava mai.

Fa un dia radiant i una temperatura agradable de vuit graus. Es torna encamellar damunt el Pont d’Arc i obri l’aplicació Radar del seu iphone. Avui li agradaria caçar un porc senglar. No veu cap “WP” (wild pig) al radar, només un parell de “R” de conills a 30 passes i una “H” misteriosa que es desplaça riu avall cap allà on és ell. Pitjant damunt la “H” s’obri el perfil d’aquest ésser humà:

CAROLINA PUCCINI

Italy

32 years old

Created by: Piamonte Bionica e Genetica

Social awards: 26 (open list)

Penalties: 5 (open list)

Li agradaria obrir la llista de penalitzacions, però na Carolina ja està arribant amb la barca a la platja fluvial i li fa senyes per a que davalli de l’arc. Se la veu en forma. D’un bot ha posat peu damunt l’arena i estira la gòndola passant-se una corda per darrera la cintura.

- Ets Arthur, no?

- Sí

- M’ajudes?

L’home s’acosta i enrevolta amb el seu braçot el cap de lleona tallat en fusta a la proa. La dona li mira les mans i un tros de cama que ha sortit a la llum de davall aquell pelatge, mentre arrossega amb força la barca. L’olor de pell de caribú fumada té una feromona que l’atreu i la mareja a la vegada. Se’n va a rentar les mans a l’aigua per agafar distància i observar amb una més ample perspectiva aquella obra d’art de l’institut de genètica de Glasgow.

- Et pots treure aquestes pells?

- No. Per què? Fa fred.

La italiana es desembotona la parca i s’alça el jersei de llana fins a damunt el pit.

Ell se la mira embadalit.

- Treu-te això i entra dins la barca.-insisteix ella.- Bé, espera! Renta’t les mans i els genitals abans d’entrar.

- Fa fred – repeteix n’Arthur, ara amb un somriure murri a la cara.

Ella li fa l’ullet i es davalla els calçons de trekking per demostrar-li que valdrà la pena passar un poc de fred.

La góndola està molt ben condicionada per a les relacions sexuals. Té un bon matalàs, un edredó de plomes i un petit motor de quarks que dona calefacció i aigua calenta per quan has acabat. L’escocès pensa que per ventura enyorava més el matalàs i l’aigua calenta que el sexe. Però el que enyorava de debò era l’escalfor humana, i poder tenir una conversa interesant com la que tendrien ara.

- No tens Tinder, Carolina?

- Sí.

- No et vaig trobar ahir vespre. Eres a més de cinc milles?

- No ho sé. Jo et vaig veure a tu. De vegades fa coses rares. Mira-ho ara.

N’Arthur treu les mans de davall les plomes i manipula l’iphone un moment.

- Ja et veig! A veure... coret... Match!

Na Carolina riu i s’empegueeix. I nota la vibració de la notificació al seu canell.

- Que creus que vol dir el cor vermell i la creu? – li demana ell.

- Diuen que el cor era la representació de l’amor durant els primers mil·lennis.

- Però l’amor és una idea creada pel nostre intel·lecte, no? en tot cas hauria de ser un cervellet... El cor només empeny la sang.

- Un temps representava l’amor entre persones. Però un amor diferent al d’avui en dia. I te diré més: crec que utilitzaven Tinder per formar famílies.

- “Famílies”? Que és això?

- La paraula “família” és un arcaisme que no s’ha utilitzat en mil anys. Significa la unió per amor entre un home i una dona. Hi ha una teoria que diu que en aquella època la gent vivia en parelles i no en tribus com ara.

- Que vols dir? Cada un amb la seva parella? Sempre la mateixa?

- Sí

- Ostres

La italiana agafa unes galetes de xocolate d’un estant i n’hi ofereix a n’Arthur, que s’ha quedat en estat de xoc.

- L’individualisme està molt bé, Arthur, però potser conviure amb la mateixa parella durant molts anys és “la gran experiència” que estem cercant.

- Però per què estimar només a una persona quan en pots estimar a deu o dotze?

- Què té més força, les partícules disgregades per l’espai o aquestes mateixes partícules concentrades a un sol punt?

- I el sexe?

- La fidelitat sexual és la clau de tot. Es tracte de viure un amor tan fort entre dues persones que transformi poc a poc les dues ànimes en una sola.

- Ho expliques com si ja ho haguessis viscut.

- Ho he intentat un parell de vegades, però sense massa bons resultats, la veritat.

Un any i mig després d’aquesta conversa, na Carolina i n’Arthur són a Mallorca. Ell ha canviat les pells per un abric de plomes i unes botes militars i ella ha canviat la góndola per un veler de vint peus. Han passat tot aquest temps viatjant junts per la conca mediterrània.

La població de l’illa es d’allò més tradicional i serà tot un repte encaixar com a parella dins aquella societat individualista i llibertina. Han sentit a parlar, no obstant, d’una comuna una mica més alternativa on es respecte la vida en parella: la comuna de Bunyola.

És una zona molt tranquil·la al peu de la muntanya i la gent és amable. Aviat descobreixen, no obstant, que no és tan alternativa com els hi havien pintat: i és que també s’hi fan les tradicionals orgies i intercanvis de parella, però al manco ningú els mira estranyat quan es passegen pel carrer agafats de la mà.

S’han fet amics d’una pseudo-parella mallorquina i queden de vegades per sopar. Són tots dos molt simpàtics i curiosos, tan simpàtics i curiosos que semblen una espècie d’infiltrats que treballen en nom de la resta del poble, i que tenen com a única missió saber el que s’amaga darrera la parella nouvinguda, saber perquè mantenen aquella fidelitat extrema.

- Com vos vàreu conèixer? – demana ella.

- Pura casualitat – contesta n’Arthur.

- No pot ser! No vàreu utilitzar Tinder ni cap altre tecnologia.

- No. Bé, sí: el radar de caça.

Els quatre esclaten a riure i l’escocès explica tot allò que va passar just davall el Pont d’Arc.

- I vosaltres? Com va ser? - Demana na Carolina, un poc cansada de ser el centre de la conversa.

- Tinder - contesta el mallorquí, encongint-se d’espatlles. – 68 % d’afinitat – afegeix mirant a la seva parella amb complicitat.

- No sabia que Tinder et digués l’afinitat entre dues persones. –se sorprèn l’estranger.

- Clar que t’ho diu! A quin món vius?

El mallorquí li mostra a n’Arthur la versió actualitzada de Tinder al seu iphone 3429.

- És fantàstic! Mira... Han integrat per una banda els paràmetres genètics i biomètrics dels individus fertilitzats a tots els instituts d’Europa, i per una altra banda tots els paràmetres bàsics que surten al perfil del radar (premis i penalitzacions socials, habilitats adquirides, estat de salut, perfil psicològic, etc.). L’algoritme, apart, també té en compte totes les recerques d’informació que has fet, les pel·lícules que has vist, la música que has escoltat, els jocs que has jugat,... És molt acurat. Pots fer cerques de gent fins a 200 km. a la redona, i no fa falta fer match per saber on són o comunicar-te amb ells.

- Has vist això Carolina? On ets?

La italiana fa com si no ho hagués sentit i se’n va a obrir la porta al dron que reparteix les pizzes.

El matí següent n’Arthur s’aixeca amb una idea clavada al cap.

- Carolina, estàs desperta?

- Digués.

- Quan ens vàrem conèixer tenies el Tinder actualitzat?

Na Carolina es gira per mirar-lo als ulls.

- Sí.

- Així... No ens vàrem conèixer per casualitat.

Ella fa que no amb el cap.

- Quin percentatge tenim d’afinitat?

- 76 per cent.

- I perquè no m’ho has dit fins ara?

- No ho sé amor meu.

A partir d’aquest dia, la relació es va deteriorant.

El problema no és l’afinitat entre ells: 76 per cent està prou bé. I per tenir mil anys de falta de pràctica en la monogàmia, no han fet un mal paper. Però n’Arthur s’ha descarregat l’actualització per no estar en desavantatge i ella s’ho ha pres malament. Ara cada un pensa que l’altre cerca d’amagat una persona amb afinitat més alta.

Tanmateix, el problema tampoc és trobar afinitats més altes amb altre gent. El problema és, com sempre, la ruptura de la confiança i la por de no tenir la força necessària per completar junts aquest viatge contracorrent.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS