Administrar

Avions que cauen, carteres banyades

rupurrup | 19 Febrer, 2009 07:21

Encara no he contat tot allò que me va passar a Londres fa unes setmanes. Ni ho contaré. Però, per compensar, contaré una història d’avions.

N’Iza i jo érem a Budapest, crec. Estàvem asseguts a les patètiques butaques sense numeració d’un avió d’Easyjet, que més envant confondré amb Spanair. Enmig d’una autopista amb mitjana plena d’avions aturats davant i darrera nosaltres, esperàvem el sus per enlairar-nos. Un avió molt gran i molt gris, just davant nosaltres, agafà velocitat i quan començava a desferrar-se del terra, la part del cul va tocar la panxa d’un altre avió causant un efecte paràbola que el precipità de cap dins un pinar. Una gran explosió. “Tots morts, segur”, vaig dir jo o qualcú altre.

Es donà l’ordre d’evacuar el nostre avió de merda, i caminàrem autopista per avall cap a la terminal. Pel camí, desenes de cossos mutilats i cremats. Vaig tapar els ulls de n’Iza amb una peça de roba perquè no ves tot allò, just quan passàrem per devora el cap decapitat d’una nina rossa.

Després de caminar una bona estona per aquell holocaust, varem pensar que les maletes eren encara dins l’avió i que si partia, mos deixaria allà tirats. Així que varem corre cercant aquell avió amb les lletres taronja. Entrarem a dins i l’hostessa ens saludà. Li demanarem si aquell era el nostre avió i ens ho confirmà mostrant-nos el llumet de “exit/salida”. Jo estava una mica estranyat de que fos el nostre, perquè dins aquell avió hi havia taules i cadires com si fos un restaurant, i ja no recordava si volàvem amb Easyjet o Spanair.

Vaig anar a veure el pilot, que casualment era un colonier que nom Pep, que té un 2 Cavalls i fa windsurf. Ja estava pitjant botons i entrant a pista. Li vaig demanar que trobava, i va dir: anirà be!

Agafàrem velocitat i ens enlairàrem. Vaig mirar a n’Iza i li vaig dir qualque cosa que transmetia tranquil•litat. Segons després notàrem una baixada i véremm els pins ben a prop. En Pep feia peripècies per evitar els troncs, però no evitàrem les branques. Al final sortírem del pinar i respiràrem. Però de sobte tornà caure, i ara anàvem cap a un llac. Amb un no-res erem a un metre per damunt de l’aigua i l’avió s’havia transformat quasi en un velomar o en un 2 cavalls descapotable volador. Això és l’explicació de que l’amaratge fos tan suau i de que tot d’una estiguéssim nedant tan tranquils, comentant l’accident amb una al•lota que resultava ser l’autentica pilot.

-Que ha passat?

-Sempre me passa el mateix. Hauria d’haver donat més potència però m’he confiat. I també en aquest puta aeroport, que mai bufa un alè d’aire...

Sortirem de l’aigua, que no era gens freda, tenguent en compte l’època que estàvem. La cartera i el mòbil, ben xops.

Al cap d’uns segons, minuts, hores o dies, tornem estar dins un altre avió, al mateix aeroport, disposats a fugir d’allà per tercera vegada.

L’avió, ja no sé de quina companyia, agafa velocitat, s’enlaira 10 metres i torna baixar. Anem directes cap a l’estadi de Son Moix. Es presumeix que la idea és entrar a dins l’estadi per un gran portal (com aquell per on entra en Forrest Gump al partit de futbol americà). I no sé com, però aconseguim entrar i frenar l’avió dins l’estadi.

Sortim una altra vegada de l’avió, ja un poc contrariats, la veritat, i veiem una banda del Bronx que mos espera a darrera una de les porteries, amb ginavets i pistoles, per robar-nos les nostres carteres banyades. Correm cap a l’altra porteria, i trobem una altra banda (de Harlem, qui sap?) amb les mateixes intencions. N’Iza aconsegueix passar entre aquells homes, però un d’ells es gira i li dispara a una cama. Es tira darrera una mata. Jo corr darrera ella i també me disparen. Tanc fort els ulls i miraculosament no me feren. Veig a n’Iza. Un home amb camisa blanca la té agafada per una cama. M’hi acost corregent i li faig un placatge. Sortim d’allà, junts.

Referències al món real: cancel•lació del vol d’Easyjet a Londres; Aterratge de l’avió americà al Hudson; Accident d'Spanair a Madrid; llac d’Hongria on vaig nedar amb n’Iza (Llac Velence); ahir vaig veure un 2 cavalls blanc descapotable amb una post de windsurf; no me fan por els avions, però sí que pas pena de que me robin la cartera a les ciutats.

«Anterior   1 2 3 ... 43 44 45 46 47 48 49 50 51  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS