Administrar

La Passió d’en Michael Knight

rupurrup | 08 Abril, 2009 10:50

La passió d’en Michael Knight no és en Kitt. En Michael Knight no té passions. Ell substitueix la passió per l’equilibri. La passió és descontrol. El descontrol fa por i en Michael Knight és un cagat.

Ai ai, no vull fer mal a ningú, que no me facin mal. “Kitt, ven a buscarme, estoy cagado”.

Aiiii Michael Knight... Els episodis van passant i ell segueix igual. No té collons ni de canviar de look. Van passant els anys i segueix vivint dins un camió amb una dona que no és la seva i un vell que no és son pare. “La Fundacion para la ley y el orden” li paga 1000 euros al mes, i ell pensa: tenc un cotxet que xerra, vaig de festa quan vull, allotjament gratis, sempre viatjant,...sa vida és mel!

De tant en tant, però, entra en escena el costat obscur d’en Michael Knight: en Michael Kday, que se diferencia d’en Knight perquè du un bigot més fals que un duro de 3 ptes i és més antipàtic que en Joan Mayans ;)

En Michael Kday lloga un camió blindat i se’n va al desert de Nevada. En Knight l’espera a l’altra banda de desert. Com a un western, els dos vehicles es miren fixament, sobretot en Kitt amb aquell llumet vermell que fa xiuxiu. És un duel a mort entre dos estils de vida. En Knight va allà amb el seu cotxet negre simpaticó, tot tranquil ell, pensant que fins ara sempre hi ha hagut qualcú que li ha tret les castanyes del foc i que, joder! no es pot morir el protagonista de la sèrie!

A l’horitzó veu un camionarro gris, el doble de gran que els de Pollastres Matisa. Els dos vehicles donen gas a fons. S’aixeca una bona polseguera. A la radio sona “tutununú tutununú, tutú”. La col•lisió és inevitable. En Michael Knight sap que aquell cop farà mal, que la vida no tornarà ser com abans. Pot fer mitja volta i sortir per cames d'allà, però està tan cansat de la monotonia, de fer feina per aquell vell que li paga 1000 euros, d’haver de xerrar amb un cotxe a falta de dones amb les que xerrar,... Necessita sentir-se viu, o mort. Necessita arriscar.

Només queden uns segons per l’impacta. El camió de cada vegada és més gran i en Kitt més petit. En Michael Kday està convençut que aquest és el final d’en Michael Knight, que li fotrà tal paparra que li pareixerà que el món l’empeny. S’haurà acabat la monotonia, la por, la dependència. Començarà una època esplendorosa, dominada pel Michael més guay dels dos. El Michael que no té por dels canvis, que és fort, que vol fer coses noves i rares, que vol experimentar, que no depèn de ningú per a ser feliç.

Està cagat en Michael Knight. Vaja puta camió. Això no és en Toni Ginard.

Però la decisió ja està presa, l’impacta és imminent.

En Kitt diu que el punt feble del camió és la roda de l’esquerra.

- Si xoquem per aquella banda tenim possibilitats de sobreviure.

Patapam!

Un núvol de pols cobreix el desert de Nevada. El camió ha trabucat. En Michael Kday està malferit. Té una cama enganxada i una cara desfigurada.

En Michael Knight té les vèrtebres tocades i un cop molt fort a les costelles. En Kitt deu ser mort, perquè no xerra.

Els dos Michaels estaran una temporada a tornar ser el que eren. El cop ha estat fort.

En Michael Knight es mira pel retrovisor i pensa: "som viu!"

En Michael Kday es mira pel retrovisor i pensa: "on és el meu bigot? Noooo! Jo no som en Michael Knight!! Som en Michael Kday!! Bé, ben mirat, en Michael Knight no era tan cagat com pensava. Encara podrem anar de berbenes junts".
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS