rupurrup | 08 Maig, 2009 10:49
- Me’n vaig! Ja m’he cansat dels teus problemes amb el teu jo.
- No, Crisi, no te’n vagis. Si te’n vas està fet de jo.- Ja hi tornem a ser! “Jo, jo, jo i jo”. Estic farta d’aquest pronom!
- I què he de dir? està fet de "mi"!?Crisi, ets tan guapa, amb aquest Euribor d’orella a orella. M’interessa besar-te a 20 anys al 4’08 per cent. És que me fas sentir tan bé... i tan malament...Quan estic amb tu tenc ganes d’aixecar-me. Quan te’n vas, me pega una sonada.
Dóna’m temps. 30 dies. Te faré un pagaré. Anem avui vespre al concert d’en Joan Miquel Oliver.Si te’n vas ara, ompliré el temps amb renou. Compraré objectes i entreteniment que no necessit, deixaré de pensar i deixaré d’escriure. Reactivaré l’economia mundial.
Crisi, per favor. Hem fet tantes coses junts... No te’n recordes quan érem a Alemanya tot sols i escoltàvem “How to desappear completely”, de Radiohead? Des de l’escriptori, mirant a la catedral de Paderborn, vaig escriure a la pissarra: “I’m not here, this isn’t happening”.- T’estim, Crisi. No et vull perdre per sempre.
- Tranquil, no em perdràs per sempre. Sempre torn. Però ara he de partir. No m’has estimat com jo desig. Tu no vols estar amb mi tota la vida.- No podem tenir un altre tipus de relació? No podem ser amics?
- Amics? Pentura d’aquí uns mesos o un any. Jo ara me’n torn a Palestina. Allà m’estimen molt. Tu estaràs bé. Pensa que quan vàrem tallar a Alemanya començà la millor època de la teva vida.
- Sí, però ara és diferent, Crisieta meva. M’agradaria tenir-te a prop una temporada. Fer-me fort amb tu devora. Ho veig venir, que si te’n vas m’apalancaré positivament i deixaré de controlar la cotització de les meves accions. Invertiré a qualque fons d’abandonament racional, arriscant capital emocional a un interès variable. En canvi, si quedes un poc més, minimitzaré les despeses en il•lusions, apostaré fort per la selecció de personal, cobraré els impagats que me dec. Vendré el meu immobilitzat, per tenir més marge de maniobra i llibertat.
- Així funciona el capitalisme. És un estat d’ànim. Quan les coses van bé, no penses per on pot fallar tot, sinó com ho pots fer per tancar més els ulls i guanyar més. Quan tot es torç, t’aferres a mi per analitzar per on fallava. Però quan analitzes massa, veus que és el sistema el que falla, i m’has de deixar, tornar tancar els ulls i per envant. T'ho diré clarament: si quedes més temps amb mi no arribaràs a treure uns beneficis nets. Probablement, amb mi, seràs un gran escriptor infeliç, però realment ho vols ser? no t’estimes més ser un turista feliç? El millor que pots fer es oblidar-me.- Bé, de moment t’oblidaré, Crisi. La veritat és que jo també començ a cansar-me del pronom “jo”. I del substantiu “solitud”, de l’adverbi “aquí” i del verb “enyorar”. Me deixaré la barba i me descambuixaré. Sortiré al carrer i cridaré: “A fer putes jo!”. Quan qualcú me miri cridaré més fort: “a fer putes jo, he dit!!”. De veres pareixerà que acab de rebre permís per sortir del manicomi i me’n vaig a fer putes.
- Estàs ben sonat. Adéu!- Adéu Crisi. “Sempre siràs, o no siràs, sa meva estrella”
Banda sonora:Radiohead – How to desappear completely
http://www.youtube.com/watch?v=Eq9t2FFh6LAJoan Miquel Oliver – Dins un avió de paper
http://www.youtube.com/watch?v=CwUuWmm_M1A
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |