rupurrup | 24 Desembre, 2011 09:34
Una mala nit quaternària, les plaques arribaren a les mans, i es començaren a empènyer amb ràbia, com si mil dimonis les espitjassin de més avall. En un no res (10 milionets d’anys), ella i tota la seva família es varen veure desplaçats a un extracte de muntanya, a 2.500 metres d’altura, més aprop del cel que de la terra.
Allà dalt hi va passar una bona temporada, observant la mar, les valls verdes i grogues, el naixement de la raça humana, l’extinció dels dinosaures.Arribaren èpoques de fred, i amb elles, obscures llegendes de llengües blanques de gel que avançaven en direcció sud, arrasant amb tot allò que trobaven al seu pas.
Una d’aquelles llengües enormes, anomenades glaceres, l’extirpà sense miraments de la roca mare, un hivern de l’any 154.000 A. C. Des de llavors ençà, redola ella tota soleta pel món, com una cançó d’en Bob Dylan.Redolant redolant pels rius ha conegut d’aprop els éssers humans i els seus costums. Tant és així, que fins i tot s’enamorà d’un jove humà que l'utilitzava cada dia per moldre el gra.
Quan els seus estimats moren, ella s’erosiona un poc i adopta una forma que li pareix que pot esser atractiva per a aquells extraordinaris moneots de dues cames. Vol formar part de la seva vida quotidiana. Vol una vida humana. Somia, per exemple, un dia, ser un penjaroi o una estàtua.Els darrers 20.000 anys no ha tengut massa sort. La darrera erosió li ha deixat una forma un tan peculiar,pentura inútil per als éssers humans.
- 20.000 anys no són res- pensa ella, tombadeta a la vorera d’un torrentet, enmig d’una vall preciosa. -Ja vendrà aquella persona que me durà a ca seva i m’estimarà. I si no, m’erosionaré fins a tornar arena, i jugaré amb els nins a la platja.« | Desembre 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |