Administrar

Stew vol dir estofat

rupurrup | 21 Juny, 2009 22:02

21 de Juny de 2009. L’estiu comença. És oficial.

Les parets mallorquines es desmonten al contacte amb Fords Kas de guiris despitats. S’emprenyen bastant els amos de les parets seques i dels rent-a-cars.

Les estrangeretes caminen pel passeig marítim, ben fresquetes i vermelles elles, untades amb una capa d’after sun i una d’Autan. L’aroma que desprenen em resulta tan irresistible i repel•lent que si jo fos un moscard, tornaria loco amb la dicotomia i em suïcidaria xocant contra el llum blau de la “Cafeteria Miguel”.

No, no seria tan valent. Segur que si fos un moscard, seria un moscard del tipus covard. El que faria seria visitar una mallorquina, mentres fes horeta al sofà, i li contaria a l’orella que és a ella a la que realment vull picar. Pentura al començament no seria del tot sincer, perquè no li diria: “Mira, no crec que m’enamori mai de la teva sang, però es dóna l'avinentesa de que jo ara tenc fam i ensum que tu no dus Autan”. La mallorquina, que aquell dia ja hauria fet 7 hores de feina al restaurant de son pare, i encara li quedarien les 4 hores del vespre, es despertaria sobtadament d’un somni fantàstic on ella era per una puta vegada la turista que demana un llenguado, i el seu cambrer era un socorrista ben guapo de Cala Sant Vicenç. Obriria els ulls i devora l’orella em tendria a mi, explicant-li que ja fa una estona que vol al seu costat i que estic impressionat de veure aquell angelet de carn rosada que a la cella du una arracada. Que no n’havia vist mai d’àngels amb piercings, i això que fa poc n’havia vist una dotzena de pintats a les parets del Vaticà, aquell diumenge loco que vaig picar al Papa i a quatre cardenals. Li diria: “nina, ara mateix donaria la vida per besar la teva pell de gust de mar, de paella mixta, de calamar. Romana, andalusa, planxa, m’és igual. Si me dones l’oportunitat te contaré unes aventures super-interessants de moscard internacional, que segur que fliparàs. Has de saber que pic molt suau i gairebé no faig mal. Te podria picar tota la vida i no t’entemeries. No som com aquells moscards tigre que només van a lo que van”.

Tot això i més coses li diria a l’orella de la mallorquina, en l’idioma dels moscards, clar, que sona així:

“nyiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii”.

Acabat el discurs la picaria al coll i li feria mal, i ella pensaria que soc un cabró moscard, que no vaig amb la cara per davant. Que aprofit la meva labia per xuclar la sang a les dones dormides, somiadores i desprotegides, i que després “si t’he vist no me'n record”. S’aixecaria del sofà emprenyada i me pegaria una mamballeta que m’enviaria directe al cel. Allà, Sant Pere Moscardí em renyeria: “ai, fill meu, que intentaves aconseguir enganant aquella al·lota?” I jo respondria: “Tenia fam Senyor Moscardí. Pentura no he estat del tot legal amb ella, però no deu ser un pecat tan greu, si al cap i a la fi m’he guanyat el cel”. San Pere afegiria: “Eiiii! No et precipitis fill meu, que encara som al portal! Abans d’entrar hem de jutjar, entre d’altres coses, aquella picada al Papa i als quatre cardenals”.

Sí. L'estiu ha començat. The stew has begun, i “stew” vol dir estofat.

Els moscards han tornat i don gràcies a Déu de no ser un d’ells, perquè tendria moltes paperetes per acabar cremant a l’infern.
1 2 3 4 5  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS