Administrar

Dos cossets sense Ànima

rupurrup | 21 Abril, 2009 15:58

Na Inès és una al·lota imaginària que fa feina a la fruiteria del supermercat del seus pares. La tarima, de fusta, tremola amb la intensitat de les seves petjades. A estones s’assusta. Les tomàtigues de ramellet es posen vermelles al contacte amb el seu somriure. Si demanessis a les ubergínies quines sensacions transmet aquella nina, et dirien que essencialment vitalitat o ganes de viure.

En Finn és un jove imaginari de Es Llombards real. Fa anys que intenta crear-se una personalitat forta a base de lluita, però dins el seu cap tot segueix tan mesclat com una ensalada de fruita. Ha matat prejudicis per tot el món, i ara li agradaria tenir-ne un devora per sentir-se segur de que no els ha mort tots. De moment val més deixar de pensar i comprar un kilo de pomes Pink Lady, cinc peres Conferència i sis taronges Navel.

A na Inès li agrada que els desconeguts demanin les peres pel seu nom i la mirin als ulls quan les entrega.

A en Finn li agrada mirar el cul de na Inès quan s’acota per agafar les taronges.

Ella, que ja està acostumada, de vegades es gira pegant un bot i demana:

- Què m’has dit? Cinc o sis taronges?

En Finn es regira i s’hiperventila.

- Com? Ah! Sis. Perdona.

Na Inès remou les taronges fins que en troba una de copejada. Els seus pares sempre li han dit que als clients no habituals, sobretot si són homes, i joves, els hi pot enroscar una peça defectuosa per cada cinc de bones. Ella no hi està massa d’acord amb aquesta filosofia, però l’executa amb ofici per no defraudar a les persones que un dia li regalaren la vida i que ara li paguen el sou.

En Finn arriba a ca seva i afica tota la fruita dins una fruitera australiana que li havia regalat la seva ex feia dues setmanes, quan encara no era ex. Pensa que necessitarà tota aquella vitamina C per recuperar-se de la gatera de món que està a punt d’agafar.

El vespre d’aquell dia, na Inès i en Finn surten de festa per separat i coincideixen al Café del Mar de Cala Llombards. S’engaten junts del Mar Mediterrani.

Ell li explica l’aventura que va viure al Serengeti, quan estava a dins la tenda de campanya i una manada de lleones li robà les Camper. Ella vol acostar-se a passadissos on es sent més forta i li explica tècniques per col·locar els productes als estands del supermercat, quan hom vol vendre més d’una marca que d’una altra. Es col·loca a l’altura dels ulls i mostra el disseny més exclusiu que pot imprimir el seu iris. Ell, influit pel marketing, compra una besada.

Dies després, dins la fruitera australiana hi queden 4 taronges, ben al fons, cobertes per 4 pomes i 3 peres. Sona l’interfono i na Inés diu la contrasenya que en Finn li havia ensenyada, obligatòria per entrar a aquella casa:

- “Quina és la teva estafa?”

En Finn ha posat taula i un cd d’un grup congolès que es diu Kekelé, i que pensa que a ella li agradarà. Na Inès s’ha posat una falda, ben ben ben estreta, amb la que pensa que ell perdrà la xaveta.

Ell ha preparat un pollastre al curry amb una recepte d’Sri Lanka i l’acompanyarà d’una botelleta d’Ànima Negre. També té un vodka amb la imatge d’un bisont a l’etiqueta, que li varen dur de Polònia. El poden mesclar amb suc de taronja, si l’Ànima no basta.

I no basta.

En Finn treu les pomes i les peres de la fruitera i agafa tres taronges del fons per fer suc. Es mira les mans i veu una polseta. Les taronges que ella li va vendre ara són verdes.

Na Inès se sent culpable:

- T’ho hauria d’haver dit aquell vespre a Cala Llombards. Una de les taronges que et vaig vendre estava picada. Pensava que ho veuries en arribar a ca teva i la tiraries, però no ho vares veure, i ara aquella ha podrit les altres.

- Sí, sí que ho vaig veure. Vaig veure que n’hi havia una que tenia un cop i un color més groguenc, però vaig pensar que per fer suc encara serviria. No m’imaginava que acabaria així aquesta història.

- No tens una altra Ànima al rebost?

- No, només en tenia una.

En Finn es frega fort les mans a la pica de la cuina, intentant que aquella polseta verda no li arribi al cor. Na Inés s’hi acosta, li posa la mà a la cintura i li diu fluixet a l’orella:

- Ara ja saps quina és la meva estafa. I en tenc més que aniràs vegent amb el temps: inseguretats que m’ofeguen, passions que em desfermen, pors que em desequilibren. Es tracte de veure venir els cops i amputar la fruita podrida. I que em dius de tu, Finn? Quina és la teva estafa?

- La meva estafa és mostrar-te la fruitera plena de fruita fresca, oferir-te el que tenc perquè vagis menjant amb confiança, i després de sucar totes les taronges que facin falta, no tenir Ànima abastament per donar-te.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS