Administrar

El Ferrer de na Corberana

rupurrup | 11 Febrer, 2009 08:17

Es veu que fou un ferrer el que inventà la fosca.

Després de passar l’infantesa a Ciutat i aprendre l’ofici al call jueu, arribà el moment de fer-se home. Per començar, necessitava una dona i un llaut. Un mestre d’aixa de Porto Pi li va fer una oferta interessant: “tu, ferrer, me fas un enreixat per tancar sa meva dona, na Margalida, i jo et faré un llaut per pescar. Què trobes?”

Al cap d’uns mesos el ferrer s’embarcava al seu llaut amb na Margalida, i el mestre d’aixa, esperant que arribés la dona per tancar-la, aprofitava el nou enreixat per penjar-hi sobrassades. Na Margalida mai tornà i al final fou ell el qui es penjà.

El llaut no era massa gran, però navegava bé, i en dos dies arribaren a l’illot de na Corberana, davant Cala Galiota. Decidiren instal•lar-se allà, montar un petit taller i viure de la venta d’espases i peix.

En aquell temps no existia la fosca. El sol es ponia i pam! tot d’una tornava sortir per l’altra costat.

Era una bona pardalada per aquell jove, que anava bastant fort i dins aquell illot pla i pelat mai trobava un moment d’intimitat per estar amb na Margalida, sense sentir-se observat dia i dia. Un horabaixa que tornava del poble, després de vendre espases al mercat, va veure com el sol es posava just damunt l’enclusa del seu taller. D’un bot baixà del llaut i corregué a caixes destrempades cap allà, agafà la massa disposat a acabar amb el sol, però quan anava a pegar el cop, aquest li sortí per l’esquena.

El ferrer començà a observar les postes de sol, esperant tornar tenir una oportunitat com aquella. Va comptar els dies i quan en feia 365 exactes es tornà donar el miracle i el sol es va plantar damunt l’enclusa. Aquella vegada no fallà i amb la massa més gran que tenia va fondre el sol d’un sol cop.

Nou mesos després va neixer el primer fill, però amb la fosca que feia els caigué dins la mar i el perderen.

Pobre ferrer! Diuen que durant la resta de la seva vida, quan no practicava sexe amb na Margalida, intentava inventar la lluna.

Moralina ("Moraleja"): No te barrinis sa dona del mestre d'aixa si no vols acabar perdent s'al·lot dins la mar.

(Si qualcú sap una moralina alternativa que ho digui)
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS